Cosetes xilenes...

Ja portem dos dies per aquestes terres, i ja comencem a conèixer una mica l'entorn més proper (diguéssim... tres o quatre cuadras com a molt! jeje!).

Ja hem anat a comprar, hem anat a la piscina i hem voltat una mica en general. La veritat és que és una ciutat una mica estranya, som ben bé al centre del centre i et trobes molt edificis suuuper alts d'un munt de plantes, i amb molts apartaments a cada planta (com el nostre, que tenen piscina, gimnàs i totes les paridetes...), i al costat desampats per rentar el cotxe, o casetes petites i velles que sembla que portin aquí tota la vida. Però tot barrejat d'una manera una mica rara, no sé...



Hi ha molts autobusos (aquí els hi diuen les micros), moltíssims, pel que es veu la gent aquí es mou amunt i avall sempre amb la micro. Diu el Marc que per anar cap al sud, un viatge en micro de 12 hores val com 5000 pesos (que vénen a ser 8€)!! És a dir, que el transport en general està bastant bé, i és barato.

Què més es pot explicar? Que encara no hem vist cap supermercat. De moment tot ho hem comprat en botiguetes petites, que tenen absolutament de tot, sembla mentida que càpiguen tantes coses en locals tan petits! Tampoc no hi ha bars! El beure es compra a las botillerías, i es veu que cadascú se'l beu a casa seva, o pel carrer, o on sigui...



Una botiga del carrer Tarapacá, que està aquí al costat



Ahir a la nit vam anar a un concert al GAM, que és com una espècie de centre cultural on s'hi fan concerts, teatre, hi ha sales d'assaig, i té una mica de tot en general. Quasi que ens estava vencent la son, però va trucar el Marc i ens vam decidir a anar-hi (tot i que anavem mig acollonides pel carrer, perquè TOTHOM ens ha dit que vigilem moltíiiiiiiiiissim per la nit i tal i qual, que sembla que t'hagin d'atracar a cada cantonada!) Al GAM hi tocava la Melbourne Ska Orchestra, que va estar molt bé, i ens va explicar el Marc que és estrany que es facin concerts i activitats gratis i a l'aire lliure a Santiago, que normalment no se'n fan, però que encara era més estrany que es vengués alcohol (tenien estrellaa!!!). Es veu que ni que els concerts els patrocini una marca d'alcohol quasi mai en venen... una mica rarets aquests xilens...

Després del concert vam estar voltant una mica per aquell barri (que no recordo com es diu, però que es veu que ara és el barri de moda), i ens va estar explican cosetes varies. Realment és una sort que estiguem tan a prop, perquè és com tenir una guia que t'ho va explicant tot molt ben explicat! I bàsicament això és el que hem anat fent, que de moment no és gaire. Avui en principi comencarem a visitar més cosetes, i avere què aprenem!!



Un trosset del concert d'ahir a la nit (està molt mal gravat, però es capta l'essència!)

Ja som aquí!!

Bé, després d'un viatge eteeeernament llarg hem acabat aterrant a terres Xilenes! Per si no fos prou amb catorze hores d'avió, quan hem arribat ens hem hagut d'esperar mitja hora per passar el control de la policia, després mitja hora més per recollir les maletes (que eren quasi les últimes, les molt bromistes...!) i finalment mitja hora més per declarar que NO portàvem pernil ni llavors ni joguines per a animals ni coses rares! Quasi que se'ns queden allà a l'aeroport, que pesats!

Però al final hem sortit, i entre tooota la gentada que aguantava cartellets hem trobat l'Erna! (de fet ens ha trobat ella a nosaltres, que anavem bastant perdudes, tot s'ha de dir...) L'Erna és la coordinadora de la Universidad de Chile, i és qui s'ha encarregat de buscar-nos el pis, les pràctiques i tota la pesca. I és un sol! Una tia molt maca, tot i que una mica despistada! Hem estat com tres quarts d'hora sota el sol mentre buscava el tiquet del parquing... I QUIN SOL HÒSTIAA! Fot una calor brutal, ben bé d'agost!

Total, que hem vingut cap al nostre minipiset, que està al carrer Santa Ana (149?), concretament al pis 17! Aquí ens hem recuperat una mica del viatge, hem parlat amb l'Erna de coses de la uni i ens hem instal·lat mitjanament. Llavors teniem el dilema: dinar. Jo concretament des de quarts de deu (hora catalana) que no menjava res, i eren com quarts de dues (hora xilena, és a dir, 4 hores menys que a Catalunya), per tant m'estava fotent de gana i encara em durava la remenamenta de l'avió... i el problema és q només teniem 8000 pesos i no teniem ni fava de quina quantitat de menjar es pot comprar amb això (anem totalment perdudes amb els pesos...) així que com a bones catalanes de vacances a Xile no se'ns ha acudit res millor que anar al típic restaurant xilè de tota la vida: el McDonald's! Sí senyor, som així de cutres!

I res, després hem fet una mica de migdiada, la Maria ha recuperat l'internet (viscaaa!! que primer no en teníem i estavem incomunicades totalment tant del Marc com dels catalans) i hem anat a canviar dòlars per pesos. Ens hem menjat un gelat i ara som al piset, hem desfet tot l'equipatge (PS: mama, que sàpigues que ens hem passat tres pobles amb la roba!) esperant que vingui el Marc i decidim què farem demà! Que avui no hem vist gaire cosa, però demà si que començarem a voltar per Santiago, que realment és ENORMEE!! apa doncs! Ja esteu informats!

Compte enrere...!

Ara sí que sí! Demà agafem les maletes i l'avió, i cap a Xile!! Semblava que no arribaria mai el dia, després de tant de temps, però finalment ha arribat!!

Fins ara, comiats i deixar-ho tot a punt. A partir d'aquí, tot nou, tot per estrenar! Ha arribat l'hora de desembolicar el regal i de gaudir-ne de veritat! Ens veiem a la tornada!!!