Ahir va fer 59 dies que vam començar la nostra aventura. I ahir faltaven 59 dies per tornar a casa i explicar-ne els detalls a tothom qui vulgui (i tingui paciència per aguantar-me el rotllo, clar... jejeje!)
Per tant, avui ja en portem 60 aquí, i en falten 58 per tornar. Ja hem passat la meitat del camí.
I la veritat és que em sap greu, perque de moment està sent tot tan fantàstic, tan perfecte que està superant totes les expectatives que durant molt de temps m'havia imaginat. I sap greu que falti menys perquè s'acabi.
Tot i això, no em quedaré amb aquesta idea, enyorant el que encara ha d'arribar. Fins ara he après coses cada dia, i durant tots els dies que queden seguiré exprimint aquesta experiència al màxim, perquè està valent moltíssim la pena!!
I sé que és estrany dir-ho, però no tinc ganes de tornar. Potser sense skype, sense facebook i sense tantes mandangues seria tot més dur. Però és que estic tant bé aquí que encara no sé què és enyorar-me...
Però bé, suposo que això és una bona senyal, no?
