Avui dimarts, fot una calor que t'hi cagues, més que exagerada!! PERÒ QUINA CALOR!!!! És curiós pensar que mentre aquí ens estem mig ofegant, a Igualada és de nit i fot rasca, i en altres parts del món està plovent, o hi han incendis... Sembla que només existeixi el món per allà on passes, però no, resulta que és bastant, bastant més gran...
Ahir va ser un dia "important". Per dues raons:
La primera, és que se'ns en va anar la pinça i vam començar a buscar vols i hotels per anar a la Patagònia com unes boges. Per marxar demà mateix. Digueu-nos impacients, mira...
I la segona és que vam anar per primera vegada a les nostres vides a ioga. Sí, sí, a ioga. Perquè com que estem aquí s'ha de tastar tot, i s'ha de probar tot! Que t'ofereixen menjar choclos, porotos i peure (o pebre, no sé com se diu)? doncs tu ho tastes, ni que no tinguis ni idea del que t'estàs fotent! Que et diuen si vols anar a ioga? doncs tu hi vas! No fos cas que ara ens talléssim i ens quedéssim sense probar coses guais! Mentre no ens ofereixin coses més rares, anirem dient que sí a tot...
Total, que l'Amparo ens va dir que si volíem anar a ioga amb ella, i nosaltres, ni curtes ni peresoses (?), cap allà que vam anar. Una classe bastant gran, amb tot de gent per terra assseguts amb màrfegues (tots bastant hippies vegetarians). I res, el profe va començar a xerrar i a explicar coses i tots vinga a doblegar-se cap aquí i doblegar-se cap allà, que si ara estira't amunt i ara avall, i fotien tots unes coses raríssimes de collons! I bueno, nosaltres anàvem fent com bonament podíem, i tot i que ens tremolava tot (després de tants anys... què vols??) i ens anava caient la gota vam continuar la classe fins al final, com unes campiones!! Viscaaa!!! Ara bé, el millor moment de tots va ser quan estàvem tots asseguts com indis, amb els dits ficats així com fent rodona i els ulls tancats. La típica postura que t'imagines quan penses en el ioga. I agafa el profe aquell i diu "ahora todos juntos cantaremos el mantra Om". I agafa tothom i vinga! "Oooooooooooooooooooooooooooooooommmmmmm...!!". Pensava que em moria de riue allà al mig!! Quina pena!!
I res, després vam anar a sopar a casa el Marc i l'Amparo, que ens van preparar un soparet boníssim!! I avui, ens hem llevat i hem comprat els bitllets d'avió per marxar demà!
Així que res, marxem uns dies a passar una mica de fred i a pingüinejar una estona!!! Ja explicarem què tal per la punta més llunyana de Xile, quasi que tocant el pol sud, allà on st Pere va perdre l'espardenya!!! Com a mínim, calor segur que no tenim, que ja en comencem a estar una mica fins als ous! Alee!
