Per si no fa prou calor a Santiago... marxem al desert!!

Després d'una setmaneta a Santiago una altra vegada, demà tornem a agafar un altre avió! Ja serà el cinquè en menys de quatre setmanes! Clar que després del súper vol de 14 hores des de París fins aquí, un vol de tres horetes de res ja quasi que no té ni emoció...

Doncs demà tornem a marxar, aquesta vegada cap al nord. Que aquest és un país d'extrems, i tant pots baixar a tocar del pol sud com pots pujar al desert més àrid del món! Així que com que hem vist un extrem, ara toca veure l'altre, el desert d'Atacama. I de pas ens passarem un parell de dies a Copiapó i tastarem l'aigua del Pacífic, que encara ho tenim pendent...

Ale! Bona setmaneta, i ja tornarem amb notícies fresques!!

Pingüinejant a la Patagònia! [part dos]

El diumenge al matí havíem de marxar cap a Puerto Natales. Vam estar bastanta estona decidint si pagàvem l'hotel o no, perquè era una merda d'hotel que flipes. Tot el dia donaven cops perquè feien obres, no tenien cortines (i tenint en compte que allà baix el sol es ponia a quarts d'onze i sortia a quarts de quatre, no feia gràcia la brometa), la mestressa era una borde, estava brut que t'hi cagues, no teníem calefacció a l'habitació, a la paret del lavabo hi havia unes esquerdes que des de la dutxa veies el carrer (i és totalment verídic!), l'esmorzar constava de pa, llet, llimona, iogurt i unes pellofes (que representa que eren crispis) i dos dels quatre dies no quedava ni pa ni llet... una desgràcia!! Però al final ens vam "rajar", perquè som tontes i no sabem fer aquestes coses de marxar sense pagar. Però aprofitant que no hi havia la mestressa i hi havia un altre tio, quan ens va passar la factura on cobrava 25 lucas per cada nit (que era el que m'havia dit la dona per telèfon) vam posar la cara de sorpresa-indignació-no-pot-ser-dios-mío-que-fuerte-me-parese que portàvem tot el matí assajant, dient que no podia ser de cap manera, que a nosaltres ens havíen dit que valia 17 lucas i que no podia ser, que sinó haguéssim anat a un altre hotel que era més barato i no sé quines històries més... Estàvem SÚPER indignades de la vida, no us ho imagineu! Així que l'home va trucar per telèfon a la mestressa, que a aquelles hores del matí estava bastant sobada, i ella li va dir que sí, sí, que eren 17 lucas!!! Toca't els ous! Total, que en comptes de pagar 100 lucas en vam pagar 68, així amb tot el morro! Perquè després em diguin que no intento estalviar!

Després de perdre el temps deu hores amb aquell home entre que trucava i canviava la factura i tota la pesca, vam anar a buscar el bus, i vam tenir tres hores de camí fins a Puerto Natales!!

Allà vam estar passejant pel poble, vam anar a la platja també i vam tastar el peix xilè, per dinar i per sopar, que encara no ho havíem fet!!

I l'endemà al matí ens vam llevar a les 6'45h (AAAAAAAAHHHHGG!) perquè anàvem d'excursió! Així que vam agafar un altre vaixell i vinga! A navegar tot el dia! Vam veure cascades i més cascades, una colònia de cormoranes (que són com uns pingüins, però més petits i que volen), i després d'una estona, quan ens estàvem mullant bastant a la coberta del vaixell (perquè, com no podia ser de cap altra manera estava plovent bastant...), vam arribar a un revolt entre les muntanyes, i allà al mig va aparèixer el glaciar Balmaceda! Per caure de cul a terra!! Ens hi vam acostar amb el vaixell, i era impressionant!!! 

Després d'una estona fent fotos i tota la pesca, vam tornar a navegar una altra vegada, fins que vam entreveure un altre glaciar entre les muntanyes. El vaixell es va aturar en un moll que hi havia a prop i vam baixar, per començar l'exursió! I vam començar a caminar i caminar, i va aparèixer el glaciar Serrano! Que aquest era per caure de cul a terra i rebotar!! Era enormement gegant!! I d'un color blau impressionant! Una passada!! Exagerat, com tot en aquelles terres: muntanyes exagerades, vent exagerat, pluja exagerada i glaciars exagerats!! I tot exageradament bonic!

Vam estar bastanta estona voltant amunt i avall per la muntanya, i al final vam tornar cap al vaixell. Allà vam dinar i cam tornar cap a Puerto Natales. Pel camí vam anar a veure una  súpercolònia de llops de mar, que estava formada per dos que prenien el sol damunt d'un pedrot i dos que nedaven. Suposo que la resta de membres de la colònia devia estar en un altre lloc, perquè sinó vaia merda de colònia!

A la nit vam anar a sopar a una pizzeria, i vam conèixer dos xilens molt simpàtics que ens van explicar excursions barates per poder fer l'endemà, i vam decidir que faríem dit fins un lloc que es diu la cueva del Milodón, que està al parc natural Torres del Paine. I vam anar a dormir.

I l'endemà ens vam llevar i moooooooolt ràpidament vam fer les maletes i vam estar buscant el telèfon d'un hotel que ens havíen dit, que en comptes de valer 35000 pesos en valia 5000. Així q li vam dir a l'home de l'hotel que marxàvem, q al final tornàvem a Punta Arenas aquella mateixa tarda. I (aquí comença el nostre dia gafe que te cagas) no es podia pagar amb targeta. Bueeno, no passa res, la Maria va anar al banc i jo em vaig quedar a l'hotel (perquè jo no tenia absolutament res de diners, ni targeta tampoc). La vaig esperar i esperar, i després la vaig seguir esperant, i després de molta estona d'esperar vaig seguir esperant un rato més perquè encara no venia...

Al final va arribar, amb la gran notícia que no havia pogut treure diners del banc. Resulta que son pare li havia ingressat 200 lucas però encara no les havia rebut. Així que vam anar a donar un volt pel poble, i després d'anar al banc trenta vegades vam seguir voltant. Tooot el matí voltant. Fins que al final vam decidir pagar-li a l'home tot el que teníem, excepte 5000 pesos per comprar menjar. I a dormir... doncs al carrer.

Vam anar a comprar menjar amb les 5 lucas. Ens les havíem d'administrar molt bé, pq havíem de dinar, sopar i esmorzar!! Així que després de molt pensar i pensar vam comprar tot el que ens calia! Un paquet de crispis de mig quilo, una bossa de patates, un paquet de cacahuets, un altre de galetes, dues pomes i una ampolla d'aigua! I vam anar a menjar-nos-ho a la platja, tot i que abans vam anar a  la companyia de busos a canviar el bitllet (per marxar aquella mateixa tarda, i poder dormir a l'aeroport i no al carrer). I resulta que quan vam arribar al banc ideal, vam veure com venia per l'horitzó una tempesa que t'hi cagues, que ja no es veien ni les muntanyes. Així que vam buscar i buscar un lloc on aixoplugar-nos, fins que al final quan ja estavem mig xopes vam trobar un portal ben maco i ampli. Tan ampli que també hi havia tres gossos que es protegien de la pluja.

Quan van arribar dos gossos més ja vam decidir marxar, perquè ja érem multitud. I llavors tots els gossos alhora, sobtadament, també van decidir marxar. I seguir-nos.

Així que, com si fóssim el flautista d'hamelín, anàvem pel poble carregades com mules amb totes les maletes i les bosses del súper, i els cinc gossos al darrer. Va ser un espectacle digne d'admirar! La gent se'n fotia de nosaltres bastant, ens feien fotos i tot! Els va faltar aplaudir, realment féiem bastanta gràcia!

Al final, després de mooooooooltes més coses que ens van passar (que no explicaré perquè ja és prou llarg el rotllo) vam poder treure diners. Però com que ja havíem canviat els bitllets de bus no ho podíem tornar a canviar, i per ous havíem de dormir a l'aeroport. Així que res, vam agafar el bus, i cap a l'aeroport!!

I allà vam passejar, vam seure, vam mirar la gent com passava, vam jugar a cartes (apostant crispis, perquè en teniem molts...) i en general ens vam avorrir bastant. Vam dormir al terra fins les 3 de la matinada, i llavors sortia un vol i vam poder entrar a la sala d'embarcament i vam poder seguir dormint en unes cadires tovetes i còmodes fins al matí!

Vam tornar cap aquí a passar calor, i més o menys aquesta ha estat l'aventura.

Pingüinejant a la Patagònia! [part u]

Ja hem fet la primera excursioneta, una setmana a la Patagònia xilena!!

El dimecres vam anar cap a l'aeroport de Santiago a agafar l'avió, i vam tenir l'honor que ens portés un taxista kamikaze que es pensava que era el Fernando Alonso, i que es permetia el luxe d'anar per on volia, a 140 per hora i sense ni tan sols mirar la carretera! Quina joia de conductor! Quin viatge tan emocionant!!

Bé, després de tres hores d'avió vam arribar a un aeroport del tamany dels pinipon, i des d'allà vam agafar un colectivo que ens va portar a l'hotel. I bé, ja haviem arrribat a Punta Arenas!

L'endemà vam anar a voltar pel poble, vam anar a l'oficina de turisme i tota la pesca. I, gerro d'aigua freda! Resulta que totes les excursions sortien des de Puerto Natales, un poble que està a 3h cap al nord. Des de Punta Arenas només es pot anar a les pingüineres, així que vam decidir anar-hi i després marxar cap a Puerto Natales a veure més coses. Però, per mala sort nostra, no hi havia excursions fins a Isla Magdalena fins dissabte a la tarda. Així que com que estàvem a dijous, ens vam passar dos dies voltant pel poble, a la platja, i jugant a cartes. És a dir, bàsicament vam perdre bastant el temps...

Però bé, va arribar el dissabte i vam agafar tots els trastos per anar a veure els pingüins! Vam anar amb molta antelació, per dinar al centre i després agafar algun colectivo que ens portés al port (que estava a l'altra punta de la Patagònia!). I quan ja havíem dinat i estavem a la plaça, vaig descobrir que de la bossa em rajava aigua! VISCAAAAA!! L'ampolla de litre que portava s'havia vessat sencera, de manera que tenia la maleta inundada i tot flotant per dintre... La meva càmera rosa estimada va decidir morir-se, i encara no s'ha recuperat. D.E.P.

Total, que vam haver de tornar a l'hotel, i després no trobàvem cap colectivo que ens portés, i entre una cosa i altra a més es va fotre a ploure. Toca't els ous! Tres dies portàvem allà sense fotre res i amb un sol espaterrant i just quan pugem al vaixell es fot a ploure!

Al vaixell just davant nostre van seure una parella de Barcelona ben simpàtics, que resulta que cada any vénen a Xile tres setmanes al febrer i dues a l'agost. Que dius: s'ha de tenir pasta, i s'ha de tenir ganes de repetir i repetir i repetir el vol etern de 14 hores fins aquí!!! Ens van explicar bastants llocs on anar i vam xerrar una mica en català i tal. I després de dues hores de vaixell.... XAXAAAAN!! Ja havíem arribat a l'illa!! Uuueeeeeeee!!!!

La pingüinera va ser bastant impressionant, i és que és una colònia de més de 300.000 pingüins! Estan allà des del setembre fins a l'abril, reproduint-se, i llavors se'n tornen al Brasil on viuen la resta de l'any. Vam aprendre moltes coses dels pingüins, i va ser molt interessant!! I vam veure pingüins fent de tot: banyant-se, caminant, parats, corrent, relliscant, saltant, fent caus, a dins dels caus, barallant-se, fent-se petons, movent la cua, passejant agafats de les aletes... i de tant en tant agafaven i obrien les ales, i es fotien a cridar mirant cap al cel. I resulta que no fan "MOC MOC" com el pingu, sinó que més aviat fan soroll d'ase... Però són molt i molt graciosos!

Vam estar com una hora i algo en aquella illa passejant amunt i avall sota la pluja. I resulta que amb tanta foto i tanta pluja la càmera de la Maria també va decidir ofegar-se i morir!! Som unes cracks, dues càmeres a la merda en 4 hores! Però al final després de dormir damunt l'estufa va ressucitar, per sort!

Tornant amb el vaixell també vam veure un llop de mar traient el cap al mig del mar, molt graciós ell. I bé, quan vam arribar a bon port, el matrimoni de Barcelona ens va acompanyar fins l'hotel, estalviant-nos els calés i un viatge infernal (perquè el conductor del colectivo que ens havia portat al port tampoc no baixava de 150 en una carreteta de merda... comencem a tenir la teoria que en aquest país condueixen bastant com el cul).

Bé, i fins aquí la primera part de l'aventura a la Patagònia! Perquè són dos quarts de quatre, i anem a dinar!!

Què passarà al proper capítol?? Oooh, és un misteri, però ja us dic jo que va haver-hi dos dies prou interessants...

CONTINUARÀ...

Ioga i altres històries...

Avui dimarts, fot una calor que t'hi cagues, més que exagerada!! PERÒ QUINA CALOR!!!! És curiós pensar que mentre aquí ens estem mig ofegant, a Igualada és de nit i fot rasca, i en altres parts del món està plovent, o hi han incendis... Sembla que només existeixi el món per allà on passes, però no, resulta que és bastant, bastant més gran...

Ahir va ser un dia "important". Per dues raons: 

La primera, és que se'ns en va anar la pinça i vam començar a buscar vols i hotels per anar a la Patagònia com unes boges. Per marxar demà mateix. Digueu-nos impacients, mira...

I la segona és que vam anar per primera vegada a les nostres vides a ioga. Sí, sí, a ioga. Perquè com que estem aquí s'ha de tastar tot, i s'ha de probar tot! Que t'ofereixen menjar choclos, porotos i peure (o pebre, no sé com se diu)? doncs tu ho tastes, ni que no tinguis ni idea del que t'estàs fotent! Que et diuen si vols anar a ioga? doncs tu hi vas! No fos cas que ara ens talléssim i ens quedéssim sense probar coses guais! Mentre no ens ofereixin coses més rares, anirem dient que sí a tot...

Total, que l'Amparo ens va dir que si volíem anar a ioga amb ella, i nosaltres, ni curtes ni peresoses (?), cap allà que vam anar. Una classe bastant gran, amb tot de gent per terra assseguts amb màrfegues (tots bastant hippies vegetarians). I res, el profe va començar a xerrar i a explicar coses i tots vinga a doblegar-se cap aquí i doblegar-se cap allà, que si ara estira't amunt i ara avall, i fotien tots unes coses raríssimes de collons! I bueno, nosaltres anàvem fent com bonament podíem, i tot i que ens tremolava tot (després de tants anys... què vols??) i ens anava caient la gota vam continuar la classe fins al final, com unes campiones!! Viscaaa!!! Ara bé, el millor moment de tots va ser quan estàvem tots asseguts com indis, amb els dits ficats així com fent rodona i els ulls tancats. La típica postura que t'imagines quan penses en el ioga. I agafa el profe aquell i diu "ahora todos juntos cantaremos el mantra Om". I agafa tothom i vinga! "Oooooooooooooooooooooooooooooooommmmmmm...!!". Pensava que em moria de riue allà al mig!! Quina pena!!

I res, després vam anar a sopar a casa el Marc i l'Amparo, que ens van preparar un soparet boníssim!! I avui, ens hem llevat i hem comprat els bitllets d'avió per marxar demà!

Així que res, marxem uns dies a passar una mica de fred i a pingüinejar una estona!!! Ja explicarem què tal per la punta més llunyana de Xile, quasi que tocant el pol sud, allà on st Pere va perdre l'espardenya!!! Com a mínim, calor segur que no tenim, que ja en comencem a estar una mica fins als ous! Alee!

Una setmana!

Ja fa una setmana que voltem per aquí!! Fa set dies, a aquestes hores, portàvem ja sis hores d'avió entre un avió i l'altre, i no sabíem que encara ens quedaven per venir les deu hores més llargues de les nostres vides (pobres innocents...!)

La veritat és que es fa una mica estrany, sembla que això ja sigui casa nostra i que hi portem tota la vida! I , tot i que hi portem molt poquet, la veritat és que ara sí que podem dir que ens podem moure més o menys per la ciutat, i que sabem alguns llocs que valen la pena. Molt poquet, tampoc ens féssim massa il·lusions!

Però per exemple, dimarts vam anar a un bar que hi ha a Providencia, que es diu "De la ostia", i que està ple de catalans (ja que els amos resulta que són catalans, ves quina cosa!). Allà vam veure el barça, vam beure estrella, i vam conèixer una mica alguna gent que fa més temps que són per aquí que no pas nosaltres, i que per tant sempre està bé conèixer perquè en saben molt més que tu (de la vida en general, i de Xile en concret). També està bé perquè tenen pernil, formatge i embotits varis, i per tant si mai ens agafa un atac d'enyorança molt profund, sempre podem anar a fotre'ns una taula d'embotits (una, no més! que l'economia no està per bromes!).

També hem visitat la Moneda, el barri de Bellavista, el cerro de San Cristóbal des d'on es veu tot Santiago,  el mercat central, uns quants parcs, i ens hem patejat l'Alameda, el passeig Ahumada (i tot el que vindria a ser el centre en general) unes quantes vegades.

La gent és molt amable i molt simpàtica, et posen un munt de menjar a tot arreu, i fa molta calor. Després d'una setmana podem dir que ja ens hem acostumat a la calor i a l'horari (ni ens en recordem del que era el jet lag!),  ja ens coneixem algunes paraules xilenes (per exemple, els alvocats es diuen paltas, les festes carretes i els novios pololos!), ens ho estem passant molt i molt bé, i l'experiència sembla ser que està valent molt la pena!! A més ja creuem els semàfors quan ens dona la gana i tenim celular, per tant podem arribar a la conclusió que som mig xilenes!

Apa doncs!! Podeu anar deixant comentaris per aquí, i podeu explicar cosetes, preguntar cosetes i tal i qual! Que veig que molta gent s'ho mira, però ningú diu res!! Vagos, que sou uns vagos tots!!!! (jejeje!)