Ja han començat Les Pràctiques. Així, amb majúscula. Després de tres anys de carrera, amb els seus moments divertits i els seus moments feixucs, i després d'un mes i mig de voltar per terres xilenes, de vacances i de sol, i de no fotre l'ou així en general, per fi ha arribat el moment decisiu. De fet, tota l'aventura aquesta que estem vivint té una raó principal: Les Pràctiques. Les Pràctiques que tant de temps he(m?) temut, ja han començat.
I la veritat, no n'hi havia per tant! O potser sí...
Tot just vaig començar ahir, perquè dilluns vam tenir uns problemes tècnics de coordinació i la terapeuta em va estar esperant a la universitat mentre al carrer del costat jo l'estava esperant a ella al centre de pràctiques. Vam esperar-nos i esperar-nos, la una a l'altra. Jo al cap d'una hora i mitja vaig decidir marxar, no sé quanta estona va estar-me esperant ella...
Així que ahir va ser el primer dia. De moment no estan gaire organitzades, ja que a la unitat on estic només hi ha dues terapeutes, que fan una jornada i mitja cadascuna. Per tant, com que jo hi he d'anar quatre dies no sé ben bé quin merder han muntat que han portat una terapeuta de la universitat també, i encara han d'acabar de quadrar els seus horaris, i sobretot els meus!
Per cert! No he explicat el lloc on sóc! Les famoses pràctiques les estic fent a la Clínica Psiquiàtrica Universitària (CPU), que pertany a l'Hospital Clínic de la Universitat de Chile, que com diu el nom pertany a la Universitat de Chile, ves quina cosa! És un súper hospital enganxat a una macro universitat que tela marinera! Per sort la CPU està a l'altra banda del carrer, i queda una mica aïllada de tanta aglomeració de metges, infermers, kinesiòlegs, professors, malalts, estudiants, famliars i un senyor que passa venent CDs pirates per les habitacions! A més, concretament dins la CPU estic a la part infantojuvenil, que queda encara una mica més separada, i per tant estem la mar de tranquil·les!!
Per no atabalar el personal diré que les pràctiques fan bona pinta, però que com diu el senyor de l'APM "estic una mica cagat". Dos dies al matí hi ha reunions clíniques (toooooooooooot el matí), on es parla dels casos que entren un dia, un altre dia de tots els nens així més en general i un altre dia es fan com presentacions dels professionals. Totes les reunions es fan davant de tot l'staff de professionals, és a dir, metges, psiquiatres, psiquiatres infantils, neuròlegs, terapeutes, no sé si també psicòlegs, i tooot el munt de becats que estem fent les pràctiques (que igual que jo n'hi ha com deu o dotze més, però q tots porten ja molt de temps). Bueno, doncs tinc la gran sort que al maig em toca fer una catxo presentació així com súper currada davant de tota aquesta gent! L'alegria que m'ha entrat quan m'ho han dit (de fet m'ho han proposat, però no podia dir que no...) ha estat indescriptible!! ¬¬' A més també he de fer no sé quin altre totxo de treball explicant com s'hauria de fer un departament de TO en una planta de pediatria d'un hospital i no sé quantes coses més... Una sort, tuu!
Hi ha dues tardes que estic amb una altra terapeuta fent un taller a la part d'adults, una altra tarda que vaig amb la meva supervisora a la part pediàtrica de l'hospital (és a dir, amb els nens "no-psiquiàtrics", per entendre'ns), un matí que es fa un taller familiar amb els nens i els pares, i la resta del temps he d'atendre pacients! Com si fos una més i portés tota la vida fent-ho!! Però bueno, espero no liar-la... em van advertir que quan estigués amb els adolescents havia d'anar en compte perquè alguns es fuguen (ja q tenen tns de conducta i coses així...). Com se m'escapi un nen m'agafa algo!
Ale doncs! Ja està tot explicat! Qui vulgui saber més aventures, q truqui!
