Els xilens són gent estranya... viuen cap per avall, tenen les estacions del revés i quasi mai fan vacances! Per posar un exemple, la setmana santa. Tooooooooooooot el dia fan misses i en parlen per la ràdio, però només fan tres dies de festa: divendres, dissabte i diumenge!
Així que com que no tenen gaires festius hem aprofitat aquest per marxar de Santiago i veure una mica més d'aquest país que no s'acaba mai!
Dijous a la tarda ens vam trobar amb el Marc i l'Anna, vam carregar-ho tot a la seva carreta súper-molona i vam enfilar cap a Coquimbo, a uns 500 quilòmetres cap al nord. Després de moooolta estona de viatge, de riure de les senyores que espanten mosques a la vora de la carretera i de posar el peu a la font, vam arribar al nostre meravellós hostal de Coquimbo, regentat pel Chanquete ressucitat! Ell ens va indicar on estava ca la Maria, però com que estava tancat vam anar a sopar a un altre lloc que no recordo com es deia... ens vam fotre un lomo a lo pobre exageradament abundant...
L'endemà ens vam llevar, i després d'esmorzar vam anar en direcció a Vicuña, on havíem de passar les dues nits següents. Una estoneta de camí al costat del Pacífic i una estoneta al mig del desert! Abans d'arribar a Vicuña, però, ens vam aturar a Punta Choros, un poblet costaner molt petit, on et portaven a fer un tour per unes illes que són reserva natural. Vam anar en llanxa molta estona (ningú es va marejar) i primer de tot vam anar a buscar els dofins. De fet van ser ells els que van venir a trobar-nos, i es van posar a saltar i a nedar a tocar de la barca. Mai havia vist dofins tan a prop! Ni al zoo!!! També vam veure una colònia de llops marins com déu mana, que nedaven i prenien el sol entre les roques. Vam veure llúdrigues, ocells molt rars i bonics, i pingüins!! Sí, pingüins una altra vegada, però en aquesta ocasió vivien en una illa deserta i plena de cactus! Tota la vida relacionant els cactus amb una calor que flipes, i els pingüins amb un fred que t'hi cagues, i ara resulta que es poden barrejar! Madre mía... cómo está la vidaaa!!!!
També vam anar a una altra illa on vam poder passejar molta estona i veure més plantes i animals. I després de tot plegat, vam tornar a Punta Choros a dinar una empanada a la plaça del poble! L'excursió va valer molt la pena, i amb l'estómac ple ja ho teníem tot per poder continuar amb el nostre viatge!
La següent parada ja va ser a Vicuña, al Valle del Elqui. És molt curiós, perquè després de molta estona de veure només desert i cactus, i muntanyes i cactus, i més pedrots i més cactus apareix de cop i volta una vall super verda i super fèrtil, plena d'arbres i de vinyes. Realment impressionant el contrast!
Vam anar a l'hostal Donde Rita, la casa d'una senyora alemanya molt simpàtica, que tenia piscina i tot!! Vam deixar-ho tot i la dona ens va estar explicant què podiem fer i on podíem anar. Així que després d'estar observant com dos colibrís es perseguien pel jardí, vam anar a donar un voltet pel poble i vam anar a sopar.
El sopar de divendres va ser d'aquells que passen a la posteritat. Vam menjar uns entrepans gegants i boníssims... però la gràcia verdadera va ser el pisco sour que ens van portar abans, que va fer efecte molt ràpidament, i més en la Maria, que no beu mai! La tia a sobre li va demanar un xupito de pisco a la cambrera, i aquesta ens va portar mig got de tubo ple de pisco fins la meitat! Allò no hi havia qui s'ho fotés!!! Però bé, entre el pisco sour i el pisco de després vam passar la resta de la nit molt divertits, buscant plàtans per fer un milkshake per la Maria! jajaja!! Es va posar tan pesada que en una geladeria li van anar a buscar quatre plàtans expressament per ella (que estaven més passats que l'hòstia), i la tia de propina els va donar dos mil pesos!!! Es van quedar flipant!! Però nosaltres vam riure molt, va ser una nit molt divertida! (i al final els plàtans van acabar a les escombraries...)
L'endemà al matí, després d'una bona dormida, ens vam llevar i quasi que caiem de cul a terra!! La taula estava completament plena de menjar!! Pa, formatge, embotits, mantega, mermelades, pastissos, ous durs, cereals, fruites, sucs, tè, cafè... hi havia de tot!!! La seyora Rita és una mega crack dels esmorzars, la tia! Quina passada! I a més teníem un mini-ou de pasqua cada un! Però no vam poder esmorzar fins al cap d'una estona de llevar-nos, perquè el Marc no hi era... i no hi era, i no hi era, fins que va aparèixer amb una rosa per cada una!! A l'Anna n'hi va portar més (lògicament) però la Maria i jo vam tenir dues roses ben maques, que ens van fer molta il·lusió!! Així que va ser una diada de Sant Jordi amb rosa i tot, malgrat la distància!
Amb la panxa plena vam anar cap al museu de la Gabriela Mistral, premi Nobel de literatura que va néixer a Vicuña i que aquí va començar a escriure i a fer de profe. Una dona molt interessant que va fer un munt de coses!
Quan ja estàvem culturitzats vam dirigir-nos a la pisquera Los Nichos, que en principi és el primer lloc on es va començar a fabricar pisco (tot i que els peruans també se l'atribueixen i no sé sap ben bé qui el va inventar...). La visita a la pisquera va ser molt interessant, és una empresa familiar molt petita que produeix només unes dotze mil ampolles l'any (quan una empresa gran en produeix disset mil al dia!). Ens van ensenyar com és tot el procés de producció, van explicar-nos la història de la casa (que és molt curiosa, amb fantasmes i tot!) i després vam fer tastet de dos piscos diferents i d'un vi dolç bastant bonet! Vam comprar pisco també per portar cap a casa, i així podreu comprovar com de ràpid arriba a torrar!! jejeje!
Quan vam marxar de la pisquera vam anar a donar un volt per aquells indrets, i vam dinar a la casa d'una dona que tenia un cartell on posava que feia empanades. Així que vam dinar al seu "jardí", que de fet era un trosset petit de pati davant del riu i de la pell de dues cabres penjades d'un cordill. Unes empanades boníssimes, i un frankfurt amb palta boníssim també!
Ja teníem forces per continuar amb la nostra visita pel Valle del Elqui. Vam estar tota la tarda voltant amunt i avall, per poblets i camins de sorra, entre vinyes i cactus tota l'estona. Després d'un milkshake de litre que ens vam fotre cadascun, vam tornar cap a l'hostal a descansar i agafar forces per la nit. Vam jugar al monopoly, i vam sopar ràpid en un banc de la plaza de armas plats preparats que vam comprar al supermercat i que ens van escalfar molt amablement (i que per ser plats de súper estaven molt i molt bons!). I per què vam sopar tan ràpid? Doncs perquè a la nit anavem a l'observatori Mamalluca!
Resulta que el Valle del Elqui (i suposo que altres parts de Xile també) és el lloc on millor es veuen els estels de tot l'hemisferi sud. Però no tan sols de l'hemisferi sud, sinó que resulta que també està reconegut com el lloc on millor es veuen de tot el món!!! Així que no ens podíem perdre l'oportunitat de contemplar ben contemplat aquest espectacle que ja des del cotxe era realment impressionant!
Resulta que el Valle del Elqui (i suposo que altres parts de Xile també) és el lloc on millor es veuen els estels de tot l'hemisferi sud. Però no tan sols de l'hemisferi sud, sinó que resulta que també està reconegut com el lloc on millor es veuen de tot el món!!! Així que no ens podíem perdre l'oportunitat de contemplar ben contemplat aquest espectacle que ja des del cotxe era realment impressionant!
A Mamalluca primer ens van fer una mica d'introducció sobre què anàvem a veure i sobre l'astronomia que tenien la cultura incaica i tal i qual. Va ser bastant interessant. El millor, però, va ser quan vam pujar al terrat i vam poder veure totes les constel·lacions que ens havien ensenyat (que són diferents de les que veiem a Catalunya, clar...). Va ser espectacular! No hi havia lluna i es veien tants i tants estels que no es poden imaginar, i la via làctia ben brillant i clara. Una passada. Vam estar mirant amb un telescopi gegant estrelles, nebuloses, una estrella que s'està a punt de morir i fins i tot Saturn, amb l'anell i dues de les seves llunes. I un munt d'estels fugaços. Realment va valer moltíssim la pena! Una passada que pugui haver-hi tants i tants estels! Si quasi qui hi havia més estels que espais negres!!
Vam anar a dormir bastant flipats, i avui ens hem tornat a despertar amb un grandíssim esmorzar esperant-nos! Ens l'hem cruspit i després hem anat tirant xino-xano cap avall, direcció a Santiago perque no se'ns fes tan pesat el trajecte. Aquesta vegada hem passat pel mig del desert, i darrere la camioneta! Ha seigut molt divertit, i hem acabat plenes de sorra i de pols, però som unes flipades i hem rigut bastant!
Hem dinat empanades per tercer dia consecutiu, aquesta vegada al costat de l'autopista. Però eren molt bones també! Hem seguit baixant i baixant, durant llaaaaargues hores, parant també per veure molins de vent i l'oceà que estava molt feréstec avui. Ens hem entretingut cantant, fent coreografies i comunicant-nos de diverses maneres amb els cotxes del costat, ja que la caravana per entrar a Santiago era considerable i al final tots ens coneixíem! Ha estat un viatge llarg, però divertit!
Hem dinat empanades per tercer dia consecutiu, aquesta vegada al costat de l'autopista. Però eren molt bones també! Hem seguit baixant i baixant, durant llaaaaargues hores, parant també per veure molins de vent i l'oceà que estava molt feréstec avui. Ens hem entretingut cantant, fent coreografies i comunicant-nos de diverses maneres amb els cotxes del costat, ja que la caravana per entrar a Santiago era considerable i al final tots ens coneixíem! Ha estat un viatge llarg, però divertit!
I res, hem arribat a casa i ara a descansar, que demà comença la primera de les tres últimes setmanes de pràctiques que ens queden! D'aquí un mes a aquestes hores ja serem a casa! Increïble però cert!!!
