Bé, després d'un viatge eteeeernament llarg hem acabat aterrant a terres Xilenes! Per si no fos prou amb catorze hores d'avió, quan hem arribat ens hem hagut d'esperar mitja hora per passar el control de la policia, després mitja hora més per recollir les maletes (que eren quasi les últimes, les molt bromistes...!) i finalment mitja hora més per declarar que NO portàvem pernil ni llavors ni joguines per a animals ni coses rares! Quasi que se'ns queden allà a l'aeroport, que pesats!
Però al final hem sortit, i entre tooota la gentada que aguantava cartellets hem trobat l'Erna! (de fet ens ha trobat ella a nosaltres, que anavem bastant perdudes, tot s'ha de dir...) L'Erna és la coordinadora de la Universidad de Chile, i és qui s'ha encarregat de buscar-nos el pis, les pràctiques i tota la pesca. I és un sol! Una tia molt maca, tot i que una mica despistada! Hem estat com tres quarts d'hora sota el sol mentre buscava el tiquet del parquing... I QUIN SOL HÒSTIAA! Fot una calor brutal, ben bé d'agost!
Total, que hem vingut cap al nostre minipiset, que està al carrer Santa Ana (149?), concretament al pis 17! Aquí ens hem recuperat una mica del viatge, hem parlat amb l'Erna de coses de la uni i ens hem instal·lat mitjanament. Llavors teniem el dilema: dinar. Jo concretament des de quarts de deu (hora catalana) que no menjava res, i eren com quarts de dues (hora xilena, és a dir, 4 hores menys que a Catalunya), per tant m'estava fotent de gana i encara em durava la remenamenta de l'avió... i el problema és q només teniem 8000 pesos i no teniem ni fava de quina quantitat de menjar es pot comprar amb això (anem totalment perdudes amb els pesos...) així que com a bones catalanes de vacances a Xile no se'ns ha acudit res millor que anar al típic restaurant xilè de tota la vida: el McDonald's! Sí senyor, som així de cutres!
I res, després hem fet una mica de migdiada, la Maria ha recuperat l'internet (viscaaa!! que primer no en teníem i estavem incomunicades totalment tant del Marc com dels catalans) i hem anat a canviar dòlars per pesos. Ens hem menjat un gelat i ara som al piset, hem desfet tot l'equipatge (PS: mama, que sàpigues que ens hem passat tres pobles amb la roba!) esperant que vingui el Marc i decidim què farem demà! Que avui no hem vist gaire cosa, però demà si que començarem a voltar per Santiago, que realment és ENORMEE!! apa doncs! Ja esteu informats!
