La veritat és que em fa molta mandra escriure al blog... però ho faré perquè no se'm queixin des d'Igualada...
Aquesta setmana (la quarta de pràctiques) ja he començat en sèrio a fer coses! Que consti que ja vaig dir q no estaven gaire ben organitzades, ja que mai havien tingut alumnes en pràctica a la part infanto-juvenil...
Hem fet rondes a la planta de pediatria, amb els metges i tal, per veure a quins nens de l'hospital els podem fer teràpia... així que els dilluns a la tarda anirem allà i estarem amb els nens i les famílies, que en casos tan greus els canvia la vida completament...
També havia de començar a tractar nens, però els dos que tenia van canviar l'hora per la setmana que ve... així que encara ho tinc pendent!
I els dijous al matí he començat a fer classes als alumnes de primer de fonoaudiologia (és a dir, logopèdia). Sí, sí! Ara resulta que sóc profe universitària! XD La veritat és que es van comportar prou bé, van flipar bastant veient que els donava jo la classe... fa gràcia perquè la meitat de la gent té la meva edat, o són fins i tot més grans! Però bé, pensava que seria pitjor! A més és una classe molt pràctica, no he d'estar tota l'estona xerrant, i això ja és molt... estic aprenent un munt sobre teories de la comunicació! jejeje!
I no sé, la resta tot va molt bé! Anem voltant amunt i avall i veient cosetes (i sobretot comprant cosetes... massa cosetes...) i ja estem totalment adaptades a la vida santiaguina... així que serà dur tornar a Igualada! Però bé, per això encara ens falta!!
I ale!
