Ja hem fet la primera excursioneta, una setmana a la Patagònia xilena!!
El dimecres vam anar cap a l'aeroport de Santiago a agafar l'avió, i vam tenir l'honor que ens portés un taxista kamikaze que es pensava que era el Fernando Alonso, i que es permetia el luxe d'anar per on volia, a 140 per hora i sense ni tan sols mirar la carretera! Quina joia de conductor! Quin viatge tan emocionant!!
Bé, després de tres hores d'avió vam arribar a un aeroport del tamany dels pinipon, i des d'allà vam agafar un colectivo que ens va portar a l'hotel. I bé, ja haviem arrribat a Punta Arenas!
L'endemà vam anar a voltar pel poble, vam anar a l'oficina de turisme i tota la pesca. I, gerro d'aigua freda! Resulta que totes les excursions sortien des de Puerto Natales, un poble que està a 3h cap al nord. Des de Punta Arenas només es pot anar a les pingüineres, així que vam decidir anar-hi i després marxar cap a Puerto Natales a veure més coses. Però, per mala sort nostra, no hi havia excursions fins a Isla Magdalena fins dissabte a la tarda. Així que com que estàvem a dijous, ens vam passar dos dies voltant pel poble, a la platja, i jugant a cartes. És a dir, bàsicament vam perdre bastant el temps...
Però bé, va arribar el dissabte i vam agafar tots els trastos per anar a veure els pingüins! Vam anar amb molta antelació, per dinar al centre i després agafar algun colectivo que ens portés al port (que estava a l'altra punta de la Patagònia!). I quan ja havíem dinat i estavem a la plaça, vaig descobrir que de la bossa em rajava aigua! VISCAAAAA!! L'ampolla de litre que portava s'havia vessat sencera, de manera que tenia la maleta inundada i tot flotant per dintre... La meva càmera rosa estimada va decidir morir-se, i encara no s'ha recuperat. D.E.P.
Total, que vam haver de tornar a l'hotel, i després no trobàvem cap colectivo que ens portés, i entre una cosa i altra a més es va fotre a ploure. Toca't els ous! Tres dies portàvem allà sense fotre res i amb un sol espaterrant i just quan pugem al vaixell es fot a ploure!
Al vaixell just davant nostre van seure una parella de Barcelona ben simpàtics, que resulta que cada any vénen a Xile tres setmanes al febrer i dues a l'agost. Que dius: s'ha de tenir pasta, i s'ha de tenir ganes de repetir i repetir i repetir el vol etern de 14 hores fins aquí!!! Ens van explicar bastants llocs on anar i vam xerrar una mica en català i tal. I després de dues hores de vaixell.... XAXAAAAN!! Ja havíem arribat a l'illa!! Uuueeeeeeee!!!!
La pingüinera va ser bastant impressionant, i és que és una colònia de més de 300.000 pingüins! Estan allà des del setembre fins a l'abril, reproduint-se, i llavors se'n tornen al Brasil on viuen la resta de l'any. Vam aprendre moltes coses dels pingüins, i va ser molt interessant!! I vam veure pingüins fent de tot: banyant-se, caminant, parats, corrent, relliscant, saltant, fent caus, a dins dels caus, barallant-se, fent-se petons, movent la cua, passejant agafats de les aletes... i de tant en tant agafaven i obrien les ales, i es fotien a cridar mirant cap al cel. I resulta que no fan "MOC MOC" com el pingu, sinó que més aviat fan soroll d'ase... Però són molt i molt graciosos!
Vam estar com una hora i algo en aquella illa passejant amunt i avall sota la pluja. I resulta que amb tanta foto i tanta pluja la càmera de la Maria també va decidir ofegar-se i morir!! Som unes cracks, dues càmeres a la merda en 4 hores! Però al final després de dormir damunt l'estufa va ressucitar, per sort!
Tornant amb el vaixell també vam veure un llop de mar traient el cap al mig del mar, molt graciós ell. I bé, quan vam arribar a bon port, el matrimoni de Barcelona ens va acompanyar fins l'hotel, estalviant-nos els calés i un viatge infernal (perquè el conductor del colectivo que ens havia portat al port tampoc no baixava de 150 en una carreteta de merda... comencem a tenir la teoria que en aquest país condueixen bastant com el cul).
Bé, i fins aquí la primera part de l'aventura a la Patagònia! Perquè són dos quarts de quatre, i anem a dinar!!
Què passarà al proper capítol?? Oooh, és un misteri, però ja us dic jo que va haver-hi dos dies prou interessants...
CONTINUARÀ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada