El diumenge al matí havíem de marxar cap a Puerto Natales. Vam estar bastanta estona decidint si pagàvem l'hotel o no, perquè era una merda d'hotel que flipes. Tot el dia donaven cops perquè feien obres, no tenien cortines (i tenint en compte que allà baix el sol es ponia a quarts d'onze i sortia a quarts de quatre, no feia gràcia la brometa), la mestressa era una borde, estava brut que t'hi cagues, no teníem calefacció a l'habitació, a la paret del lavabo hi havia unes esquerdes que des de la dutxa veies el carrer (i és totalment verídic!), l'esmorzar constava de pa, llet, llimona, iogurt i unes pellofes (que representa que eren crispis) i dos dels quatre dies no quedava ni pa ni llet... una desgràcia!! Però al final ens vam "rajar", perquè som tontes i no sabem fer aquestes coses de marxar sense pagar. Però aprofitant que no hi havia la mestressa i hi havia un altre tio, quan ens va passar la factura on cobrava 25 lucas per cada nit (que era el que m'havia dit la dona per telèfon) vam posar la cara de sorpresa-indignació-no-pot-ser-dios-mío-que-fuerte-me-parese que portàvem tot el matí assajant, dient que no podia ser de cap manera, que a nosaltres ens havíen dit que valia 17 lucas i que no podia ser, que sinó haguéssim anat a un altre hotel que era més barato i no sé quines històries més... Estàvem SÚPER indignades de la vida, no us ho imagineu! Així que l'home va trucar per telèfon a la mestressa, que a aquelles hores del matí estava bastant sobada, i ella li va dir que sí, sí, que eren 17 lucas!!! Toca't els ous! Total, que en comptes de pagar 100 lucas en vam pagar 68, així amb tot el morro! Perquè després em diguin que no intento estalviar!
Després de perdre el temps deu hores amb aquell home entre que trucava i canviava la factura i tota la pesca, vam anar a buscar el bus, i vam tenir tres hores de camí fins a Puerto Natales!!
Allà vam estar passejant pel poble, vam anar a la platja també i vam tastar el peix xilè, per dinar i per sopar, que encara no ho havíem fet!!
I l'endemà al matí ens vam llevar a les 6'45h (AAAAAAAAHHHHGG!) perquè anàvem d'excursió! Així que vam agafar un altre vaixell i vinga! A navegar tot el dia! Vam veure cascades i més cascades, una colònia de cormoranes (que són com uns pingüins, però més petits i que volen), i després d'una estona, quan ens estàvem mullant bastant a la coberta del vaixell (perquè, com no podia ser de cap altra manera estava plovent bastant...), vam arribar a un revolt entre les muntanyes, i allà al mig va aparèixer el glaciar Balmaceda! Per caure de cul a terra!! Ens hi vam acostar amb el vaixell, i era impressionant!!!
Després d'una estona fent fotos i tota la pesca, vam tornar a navegar una altra vegada, fins que vam entreveure un altre glaciar entre les muntanyes. El vaixell es va aturar en un moll que hi havia a prop i vam baixar, per començar l'exursió! I vam començar a caminar i caminar, i va aparèixer el glaciar Serrano! Que aquest era per caure de cul a terra i rebotar!! Era enormement gegant!! I d'un color blau impressionant! Una passada!! Exagerat, com tot en aquelles terres: muntanyes exagerades, vent exagerat, pluja exagerada i glaciars exagerats!! I tot exageradament bonic!
Vam estar bastanta estona voltant amunt i avall per la muntanya, i al final vam tornar cap al vaixell. Allà vam dinar i cam tornar cap a Puerto Natales. Pel camí vam anar a veure una súpercolònia de llops de mar, que estava formada per dos que prenien el sol damunt d'un pedrot i dos que nedaven. Suposo que la resta de membres de la colònia devia estar en un altre lloc, perquè sinó vaia merda de colònia!
A la nit vam anar a sopar a una pizzeria, i vam conèixer dos xilens molt simpàtics que ens van explicar excursions barates per poder fer l'endemà, i vam decidir que faríem dit fins un lloc que es diu la cueva del Milodón, que està al parc natural Torres del Paine. I vam anar a dormir.
I l'endemà ens vam llevar i moooooooolt ràpidament vam fer les maletes i vam estar buscant el telèfon d'un hotel que ens havíen dit, que en comptes de valer 35000 pesos en valia 5000. Així q li vam dir a l'home de l'hotel que marxàvem, q al final tornàvem a Punta Arenas aquella mateixa tarda. I (aquí comença el nostre dia gafe que te cagas) no es podia pagar amb targeta. Bueeno, no passa res, la Maria va anar al banc i jo em vaig quedar a l'hotel (perquè jo no tenia absolutament res de diners, ni targeta tampoc). La vaig esperar i esperar, i després la vaig seguir esperant, i després de molta estona d'esperar vaig seguir esperant un rato més perquè encara no venia...
Al final va arribar, amb la gran notícia que no havia pogut treure diners del banc. Resulta que son pare li havia ingressat 200 lucas però encara no les havia rebut. Així que vam anar a donar un volt pel poble, i després d'anar al banc trenta vegades vam seguir voltant. Tooot el matí voltant. Fins que al final vam decidir pagar-li a l'home tot el que teníem, excepte 5000 pesos per comprar menjar. I a dormir... doncs al carrer.
Vam anar a comprar menjar amb les 5 lucas. Ens les havíem d'administrar molt bé, pq havíem de dinar, sopar i esmorzar!! Així que després de molt pensar i pensar vam comprar tot el que ens calia! Un paquet de crispis de mig quilo, una bossa de patates, un paquet de cacahuets, un altre de galetes, dues pomes i una ampolla d'aigua! I vam anar a menjar-nos-ho a la platja, tot i que abans vam anar a la companyia de busos a canviar el bitllet (per marxar aquella mateixa tarda, i poder dormir a l'aeroport i no al carrer). I resulta que quan vam arribar al banc ideal, vam veure com venia per l'horitzó una tempesa que t'hi cagues, que ja no es veien ni les muntanyes. Així que vam buscar i buscar un lloc on aixoplugar-nos, fins que al final quan ja estavem mig xopes vam trobar un portal ben maco i ampli. Tan ampli que també hi havia tres gossos que es protegien de la pluja.
Quan van arribar dos gossos més ja vam decidir marxar, perquè ja érem multitud. I llavors tots els gossos alhora, sobtadament, també van decidir marxar. I seguir-nos.
Així que, com si fóssim el flautista d'hamelín, anàvem pel poble carregades com mules amb totes les maletes i les bosses del súper, i els cinc gossos al darrer. Va ser un espectacle digne d'admirar! La gent se'n fotia de nosaltres bastant, ens feien fotos i tot! Els va faltar aplaudir, realment féiem bastanta gràcia!
Al final, després de mooooooooltes més coses que ens van passar (que no explicaré perquè ja és prou llarg el rotllo) vam poder treure diners. Però com que ja havíem canviat els bitllets de bus no ho podíem tornar a canviar, i per ous havíem de dormir a l'aeroport. Així que res, vam agafar el bus, i cap a l'aeroport!!
I allà vam passejar, vam seure, vam mirar la gent com passava, vam jugar a cartes (apostant crispis, perquè en teniem molts...) i en general ens vam avorrir bastant. Vam dormir al terra fins les 3 de la matinada, i llavors sortia un vol i vam poder entrar a la sala d'embarcament i vam poder seguir dormint en unes cadires tovetes i còmodes fins al matí!
Vam tornar cap aquí a passar calor, i més o menys aquesta ha estat l'aventura.
he rigut molt amb lo dels gossos!!!! boníhim!
ResponElimina